Sensibilitat, sostenibilitat, racionalitat, i estima per tota la Natura, han anat forjant projectes com els que aquí us mostrem. Arquitectura on l’Arquitecte passa a ésser un canal integrador de tots els condicionants mediambientals, tècnics, funcionals i psicològics del ocupant, i on poc a poc Un va deixant de banda la seva part més egocèntrica , oblidant-se de genialitats.

Davant l’actual situació planetària vaig escollir un únic camí basat en: minimització del consum energètic, tant en la utilització del edifici com en el procés d’execució del mateix i de les seves matèries primeres; recuperació i millora de tecnologies autòctones en la recerca de solucions sostenibles locals (un principi per a aconseguir una veritable sostenibilitat ho descriu : "Pensar globalment, actuar localment"); aplicació dels principis tècnics del bioclimatisme , la bioconstrucció, i de la permacultura.

Això ha estat aplicat a més d’una trentena de projectes, dels quals podeu veure a les imatges una petita mostra.