Obra.- Centre Gestor Lleida S.A.
Visat projecte d'execució.- juny 1997
Inici i finalització obra.-  desembre 1997 a juliol 1998
Situació.-  Rambla d'Aragó 23
Població.- Lleida
Comarca.- El Segriá

Arquitecte.- Salvador Giné i Macià
Aparellador.- Emili Fornells i Arnaiz
Col.laboradors.- 
Estructura.- Cabezas & Gongora
Instal.lacions.- Carles Borrás i Terés. Enginyer Industrial.  

Promotor.- Centre Gestor Lleida S.A.
Constructor.- Construccions Tebon Alguaire S.L..
Estructura metal.lica.- Cemesa.
Mur cortina, fusteria alumini i vidres.- Miraball  S.L. (Technal / Ariño)
Serralleria i acer inoxidable.- Tallers Poldo
Divisions interiors.- Radisa
Fusteria interior, mobiliari específic i fenòlics.- Alberto Lopez
Electricitat i enllumenat.- Electricitat Gabarrell (Odelux / Iguzzini)
Climatització.- COMESA
Mobiliari oficina.- Kemen / Wilkhahn ( subministrats per Comercial J. Camacho S.A. i Buró Lleida S.L.)

Superfície total construida edifici.- 1.390 m2 (309 ampliació , 881 reforma i 200 pendents de reformar)
Pressupost total obres (inclou IVA) .- 190.536.031 pts
Repercussió per m2 construit .- 160.114 pts / m2
 

2.- OBJECTIUS I CRITERIS.

 Es tractava de remodelar i ampliar un edifici per a ubicar-hi les noves instal.lacions de una empresa dedicada principalment al servei de gestoria i assessorament en el camp laboral, financer, fiscal i jurídic.
 El creixement progressiu de la seu de l'empresa a Lleida des de ja fa temps la obligava a tenir separats en diferents adreces alguns departaments. La compra d'aquest edifici va possibilitar concentrar l'empresa en un únic espai i actualitzar les instal.lacions.
L'edifici es situa en una finca de la Rambla d'Aragó de Lleida on va estar molts anys la seu de la companyia d'electricitat HECSA . El solar, de 10,95 m de façana i 35,27 m de fons estava ocupat per l'antic edifici fins una fondària de 23,45 m en la planta soterrani. Aquesta profunditat edificada disminuia gradualment fins arribar en les 3 plantes superiors a 10 m.
L'edifici disposa de 7 plantes ( incloent la soterrani i l'altell). Les 4 inferiors estaven destinades a oficines i les tres superiors a 3 habitatges per a directius de la companyia.
La ampliació va consistir en augmentar la profunditat edificable en les plantes soterrani, baixa, altell i primera dins el límit permès en el sector (les plantes soterrani, baixa i l'altell podien ocupar tot el pati d'illa)  i  mantenir la profunditat de les tres plantes superiors als 10 m. existents.
Alguns criteris que van determinar les actuacions arquitectòniques en l'edifici van ser les següents :

1.-  Gran tall entre l'edifici existent i la ampliació.
A l'hora que es donava solució constructiva a la unió de les dues edificacions i es proporcionava llum natural i ventilació a les plantes es tractava d'evidenciar la ampliació del edifici en el pati d'illa a través del doble espai entre les plantes baixa i altell i la claraboia  lineal en coberta sobre l'àmbit.  El nivell de la planta altell es en l'ampliació més baix per mantenir l'alçaria màxima de 6 m en el pati d'illa. Això també reforça aquest concepte de trencament espaial al sectoritzar les plantes.

2.- Buidat central interior de l'edifici.
En l'edifici existent, les oficines d'HECSA disposaven en la planta baixa d'una petita claraboia que il.luminaba el vestíbul d'atenció al públic. Aquesta questió, que en les antigues oficines era un aspecte més de la configuració interior, s'ha  modificat per a convertir-la en un dels elements vertebradors del conjunt. 
S'ha perforat l'edifici en el centre de les plantes baixa, altell i primera construint un gran lluernari que les il.lumina.
Aquest gran ull central serveix a més per mantenir les visuals entre plantes des de l'interior de l'edifici i també per articular els espais i la circul.lació al seu voltant (passos, ascensor, escala penjada, etc..) .
En el tractament de l'ull central es va incidir especialment en la paret existent de la caixa d'escales que el tancava per un costat i esdevenia una façana interior de referència permanent. Es van arrencar els revestiments que la cobria (segons eren les dependències on donava inicialment) deixant el maó massís vist i tenyint-lo amb una pintura rebaixada en color palla. Aquesta textura en la orientació que es troba permet reflexar la llum de tarda que penetra a l'hivern a través de la gran vidriera en coberta i escampar-la per les plantes interiors.
A l'estiu, els filtres solars exteriors disposats en el lluernari i degudament combinats amb els mecanismes d'obertura de les finestres corredisses del mateix son els elements que donen protecció solar i ventilació, establint una corrent d'aire ascendent en l'edifici i que en hores concretes permet refrescar i renovar rapidament el microclima interior reduint així el temps de funcionament dels climatitzadors.

3.- Diàleg entre arquitectures.
De forma natural, tant en el projecte com en la construcció apareixia la necessitat de plantejar un diàleg clarificador entre la arquitectura existent a mantenir i les noves actuacions d'ampliació i reforma:
El gran tall que separa la ampliació del pati del  edifici existent (punt 1).
El tractament de doble pell en la paret existent de la caixa d'escales del edifici davant el gran buit central.  Els "nous" plafons de pladur blanc i la "vella" paret de maó color palla. 
El tractament de la façana a Rambla d'Aragó seguint la mateixa línia d'actuació sobre el concepte de doble pell .
 
 
 

4.-El tractament de la façana a Rambla d'Aragó.
Atesa la sugerència per part del promotor de realitzar una nova façana amb tecnol.logia de mur cortina que representés aquesta empenta empresarial i d'activitat en el conjunt de l'edifici. 
Tenint en compte que, tot i la no adequació dels balcons dels habitatges de les tres plantes superiors al nou ús, l'edifici presentava en la façana unes qualitats plástiques i compositives que calia conservar.
Es per això que la façana pretén respondre a aquestes dos premisses, plantejant una nova pell que no tanca ni amaga ans al contrari realça els volums i elements interessants existents. Aquesta pell elàstica i perforable permet establir un equilibri entre les actuacions potenciant la plasticitat del conjunt (es mantenen els plafons dels antics balcons i es converteix el de la planta superior en galeria).
El tractament de les dues pells també busca el contrast en les textures:
La interior -existent adaptada- (mes suau, tova, en colors, mes interna..)
La exterior  -nova- (brillant, mes dura, vidre, alumini..)

5.- El retorn de la façana a la mitjera  vista.
El protagonisme que agafava la paret mitjera exterior vista -tant pel que fa a la poca alçaria del edifici veí com per la situació omnipresent i de perpendicularitat respecte a les visuals des de la Rambla d'Aragó- obligava a donar-li tractament de façana, retornant la pell del mur cortina sobre la paret original ara estucada i situant la marca d'empresa en aquesta superfície. 

6.- Linealitat superior del mur cortina.
En coherència amb els conceptes anteriors, en el mur cortina i el revestiment metal.lic de la paret mitjera es trenca la seva línia superior i no s'arriba a cobrir tota la superfície de la façana.
El mur cortina retorna a través del sostre del vestíbul d'accés fins a l'interior de les oficines.
 
 
 
 

  Salvador Giné i Macià. Octubre 1999