1.- JUSTIFICAICÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

1.a. Aspecte formal i funcional

0.- L’entorn

La situació del solar on s’ha d’emplaçar el nou edifici compromet no solament el propi aspecte i estructura d’aquest, sinó també el seu entorn més o menys immediat.

El sola es situa en un paquet urbà (el Casc més antic de la ciutat) de marcada personalitat i peculiar estructura. Els seus carrers són estrets, molt peatonals, amb una sèrie de placetes que enriqueixen en gran manera els itineraris peatonals.
 

I.- L’edifici.- Esquema organitzatiu

Esquema organitzatiu desenvolupat al voltant d’un àmbit central especialment significat i que opera al llarg de tots els recorreguts interiors com a constant punt de referència.

El pati central, protagonista fonamental del discurs arquitectònic, opera com a element bàsic de l’organització interna de l’edifici i com a referència constant de la seva unitat.

Aquesta genera el conjunt d’espais perimetrals que s’organitzen al seu voltant, i que els comunica entre ells mitjançant un pas adosat al pati central construit en voladiu, i una escala auxiliar que comunica les plantes superiors.

Aquesta escala es troba en un bloc que podem anomenar de “serveis” i que està situat en la zona mitgera de l’edifici.
 

II.- L’edifici.- Exterior

La voluntat d’evitar el conflicte entre el nou edifici i la forta presència de l’Esglèsia, fa que aquest es tracti en totes les seves cares com a gran superfície plana, que únicament en les dues façanes principals està perforat bàsicament per un buit de grans dimensions que serveix com a referència al seu caràcter representatiu.

En la planta baixa, part de les façanes principals es resolen mitjançant un porxo, protegint els accesos al vestíbul, i augmentatn la superfície d’espai exterior públic en contacte amb l’edifici.

El tancament es preveu aplacat en l’envoltant més exterior de l’edifici, buscant l’adaptació cromàtica i textural amb l’envoltura de l’Esglèsia.

El nivell de façana més “endinsat” de l’edifici on es situa l’àmbit d’alcaldia es tracta combinant la vidriera amb el revestiment de fusta d’abebay buscant la calidessa de l’intern i la representativitat de la funció pròpia.

Els sostres del porxo d’accès i de la zona anterior estan revestits amb la mateixa fusta.
 

III.- L’edifici.- Interior

Per repondre a aquest esquema organitzatiu de l’edifici, introvertit, autònom i unificat, i amb la consciència que l’edifici tindrà una lectura interior en globalitat, es dóna al pati un cert tractament de façanes, i una acotació més pròxima en l’acabat i en l’ambientació.
 
 

IV.- Conclusió

Aquest projecte desenvolupa l’esquema de la disposició entorn a un pati central -en un programa on la seva possible variabilitat i els seus usos diferenciats fan suposar canvis en el temps- amb la intenció de mantenir sempre la referència principal, element bàsic de la seva arquitectura.

Aquests usos diferenciats i també les persones que l’utilitzen troben en les formes obertes a un pati central, un mètode d’ordre.
 
 

Lleida, 11 de novembre de 1999
 
 

Salvador Giné i Macià